Avui he anat de rebaixes. He passat davant de l’aparador de la botiga... i he vist les sabates de la meva vida! i el bolso que hi feia conjunt. No me n’he pogut estar, ni quan m’he imaginat en Pere posant cara de bufa quan vegi l’extracte de la targeta. Sóc la dona més feliç del món! ... bé, però encara em falten aquells pantalons de moda que tant es porten ara...
A Europa, el consum anual de productes tèxtils és de 20 kg per persona, mentre que la mitjana mundial és de 8 kg. Els tallers de confecció treballen amb el sistema “just in time”, que consisteix a no tenir estoc per abaratir costos. Això força a oscil·lacions del treball, passant de mesos de mínima producció a mesos amb jornades laborals de 13 a 16 hores. Aquest model es basa en l’explotació i la precarietat laboral: contractes temporals, llargues jornades laborals, salaris mínims i més baixos per a les dones, ritme de treball extenuant, hores extres obligatòries, sense dret a reivindicar els drets laborals, greus problemes de salut per estar en contacte amb productes tòxics, etc.
Això està passant a tot el món però també a l’Estat espanyol. El 62% dels tallers i cooperatives manufactureres gallegues treballen “just in time” per a una de les grans cadenes de roba a “bon preu”.
Ma... què?
Introducció a les maquiles
Les maquiles s’instal·len en zones allunyades dels nuclis urbans i també són conegudes com a “zones franques”. La major part són de capital estranger i del sector tèxtil. La finalitat és abaratir costos de producció per a poder obtenir uns beneficis econòmics majors. Això és possible perquè el model productiu es basa en l’explotació i la precarietat laboral. Hi ha jornades laborals d’un mínim de 12 o 14 hores, amb només 20 minuts de pausa. Les hores extres no sempre es paguen i sovint són obligatòries. Si es creen sindicats o moviments de defensa dels drets laborals, l’empresari sol acomiadar els impulsors i fins i tot la multinacional pot arribar a marxar cap a un altre país.
La tendència de les multinacionals és de deslocalitzar tota o la major part de la producció. Les grans marques passen a ser imatges publicitàries, gestores i distribuïdores de productes ja manufacturats. No produeixen, només venen. Tot i la pressió internacional, és molt difícil que una gran marca faciliti les dades o la localització exacta dels seus proveïdors. La complexa xarxa de subcontractacions fa que sigui molt difícil seguir el fil.
Les dones reben un sou un 70% inferior dels homes. Els contractes solen ser temporals, fet que augmenta la inestabilitat i evita llaços de l’empresa amb els seus treballadors. Així, quan marxa, no deixa riquesa però sí contaminació ambiental a les aigües i al sòl, ja que utilitzen productes químics prohibits als països europeus. A més, els treballadors pateixen greus problemes de salut perquè estan en contacte amb productes químics molt tòxics sense protecció.
Com van sorgir?
El 1965 Mèxic va ser el primer país que va autoritzar la instal·lació de maquiles, amb el vist-i-plau dels EUA que li interessava disminuir la immigració. Als anys 80 les maquiles es van estendre a Guatemala, El Salvador, la República Dominicana, Hondures, Nicaragua i Costa Rica. Als anys 90, s’estenen al sud-est asiàtic i al nord del Marroc. Aquestes maquiles són les que cobreixen els mercats europeus, mentre que les d’Amèrica Central serveixen bàsicament per als mercats dels EUA.
Sovint gaudeixen de privilegis fiscals que proporcionen els governs, com per exemple no pagar impostos durant els 10 primers anys o no haver de passar controls ambientals.
Font : Associació de Naturalistes de Girona, campanya Viure sostenible. http://viuresostenible.naturalistesgirona.org/
http://manosinvisibles.wordpress.com/2008/02/16/trabajo-esclavo/
Els testimonis
“Com a treballadora temporal, no tinc primes, ni vacances pagades ni indemnització per acomiadament. Estic buscant un lloc on instal·lar-me per a poder portar els meus fills a viure amb mi i ser una mare amb els meus polls al niu”
Ragel. Recull fruita a Sud-Àfrica que s’exporta als supermercats del Regne Unit.
“Hem de fer hores extres fins a mitjanit per tenir uns ingressos decents. Em fa por tenir fills perquè no podré mantenir-los”
Nong, 26 anys, cus roba interior per Victorias’s Secret a Tailàndia.
“No tenim dret a posar-nos malaltes. Un dia no em trobava bé i vaig portar al meu cap una nota del metge; vaig rebre una amonestació per escrit”
Zakia, 36 anys, cus peces de vestir al Marroc per empreses espanyoles com Induyco i El Corte Inglés.
Oxfam ha realitzat l’estudi MÁS POR MENOS. El trabajo precario de las mujeres en las cadenas de producción globalizadas amb socis de 12 països. Les conclusions posen de manifest com els minoristes (supermercats i grans magatzems) i les marques de roba utilitzen el seu poder en les cadenes de producció per traslladar sistemàticament els costos i els riscos als productors, que a la vegada els desplacen a les dones treballadores.
El mètode de lliurament “al moment” ha reduït un 30% els temps de producció en cinc anys, i genera comandes més petites i menys previsibles i costos de transport aeri elevats en cas d’incompliment de terminis. Les fàbriques del Marroc que produeixen per Induyco i El Corte Inglés, la cadena de grans magatzems més important d’Espanya, han d’entregar moltes de les comandes en menys de set dies.
Podeu consultar l’informe complet a http://www.intermonoxfam.org/UnidadesInformacion/anexos/2996/0_2996_090204_mas_por_menos.pdf
Precarietat, també a Espanya
Les condicions del Conveni General Tèxtil- Confecció no es respecten en centenars de tallers de mitjà (50-60 treballadores) i petit tamany (10-15 treballadores), la majoria a Castella la Manxa, Galícia i Extremadura. Aquests tallers reben les comandes de, com a mínim, les 50 principals empreses de confecció espanyoles per tallar?? i confeccionar les seves peces de vestir. Sovint els terminis curts fan que les feines se subcontractin a altres tallers i això augmenta la precarietat. Jornades de 10 o 12 hores de feina, sous inferiors als legalment establerts o empreses fantasma que tanquen i obren a un altre lloc amb un nou nom, són algunes de les caracteristiques d’aquest sistema .
Encara hi ha un altre grau de precarietat, el dels treballadors no regularitzats, sovint xinesos. Fan torns de fins a 16 hores per un salari que sovint no arriba als 600 euros al mes. Solen menjar, dormir i treballar en el propi taller. L’actual carrera per aconseguir uns costos més baixos no té límit i arrastra als treballadors, també espanyols, cap a la precarietat laboral.
Font: Informe Moda que aprieta. La precariedad de las trabajadoras de la confección
y la responsabilidad social de las empresas d’Intermón- Oxfam. Inclou un anàlisi dels grups Cortefiel, Inditex, Induyco i Mango.
http://www.intermonoxfam.org/UnidadesInformacion/anexos/3001/0_3001_090204_Moda_que_aprieta.pdf
Un comerç amb justícia
La campanya d’Oxfam “Por un Comercio con Justícia” està unint esforços amb organitzacions de tot el món per exigir que les dones treballadores en les cadenes de producció obtinguin la part que els correspon dels beneficis del negoci. Exigeixen a les companyies que respectin els estàndards laborals en tota la cadena de producció, que es compleixin les normes internacionals del treball per fomentar treballs dignes i que els inversors institucionals utilitzin el seu poder en els mercats d’inversió per a promoure pràctiques en les cadenes de producció que respectin aquestes normes internacionals. Com a consumidors, podem reclamar a les cadenes de distribució i grans marques que garanteixin que respecten els drets dels treballadors.
www.intermonoxfam.org
Informació a la xarxa
Informe Centroamericanas nadando contra corriente. Experiencias de trabajo en la maquila de Comissions Obreres
http://www.ccoo.es/comunes/temp/recursos/1/29221.pdf
Campanya ROPA LIMPIA
http://www.ropalimpia.org/
Red Solidaridad Maquila
http://es.maquilasolidarity.org/
Vídeo sobre les maquiles de Nike
http://www.youtube.com/watch?v=xVuScVCF1Ws
Vídeo sobre el tancament de maquiles a http://www.youtube.com/watch?v=lgJo1ABuQmY&feature=related
Breu vídeo dins d’una maquila xinesa
http://www.youtube.com/watch?v=b_QhTKVU8Ig
Cançó Maquilas de Pedro Guerra
http://www.goear.com/listen.php?v=9c330f6
