Ep, que em truquen! Busco el mòbil a la butxaca de la jaqueta. És nou, el vaig anar a buscar ahir. Com brilla... quin tacte tan suau, és cuatribanda, puc escoltar música i fer un munt de vídeos. Ah, i té una bateria que diuen que no es gasta... ara sí que podré fardar davant dels companys de classe!
Les bateries dels mòbils estan recobertes de coltan, un mineral estratègic que també es troba als videojocs, les consoles, els trens d’alta velocitat i implants corporals. El 80% de les reserves mundials de coltan són a la República Democràtica del Congo. A les mines, hi treballen més de 20.000 homes i nens. L’hàbitat dels goril·les de muntanya està en perill per la forta activitat minera i per la cacera furtiva de treballadors que passen gana o de persones que volen vendre’ls per fer negoci.
Usos del coltan
El nom “coltan” és una abreviació dels minerals columbita i tantalita, dels quals s’extreu el tantalio i el niobio. Se’ls utilitza en indústries d’aparells elèctrics, centrals atòmiques, míssils, fibra òptica, entre d’altres, tot i que la major part de la producció es destina a condensadors i peces de telèfons mòbils. També és anomenat el mineral del futur gràcies a la seva facultat de superconductivitat de l’energia, a que és capaç de suportar forts canvis de temperatura i a que no es veu afectat per la corrossió.El preu del coltan va començar a pujar fa relativament poc, quan es va utilitzar el tantalio per a fabricar bateries de llarga durada per a mòbils, videojocs i portàtils. I encara es va enfilar més a finals de la dècada dels 90 quan van escasejar les reserves de Brasil, Austràlia i Tailàndia. Segons Periódico Diagonal, la japonesa Sony va haver d’aplaçar el llançament de la segona versió de la Play Station 2 degut a aquesta manca de mineral. Implants mèdics i trens d’alta velocitat també fan ús d’aquest recurs.
La República Democràtica del Congo té el 80% de les reserves mundials de coltan, la resta es troba en països com Brasil o Tailàndia. Ara fabricants com Motorola o Nokia exigeixen certificats als seus proveidors per tal d’assegurar que els minerals procedeixen d’extraccions legals.
Mà d’obra barata, mineral car
A les mines hi treballen diàriament més de 20.000 homes i se’ls paga salaris irrisoris per quilo de coltán, que en el mercat de Londres es cotitza de 250 a 300 dòlars. La majoria són ex camperols i ramaders, a part de milers de nens de la regió, que poden endinsar-se fàcilment en les vetes arran de terra. Els treballadors extreuen el mineral de sol a sol, cobren un salari molt baix, dormen i s’alimenten a la selva muntanyosa de la zona. Per menjar i/o aconseguir diners, cacen els goril·les de muntanya, ximpanzés i també elefants. Els miners i els caçadors furtius han caçat el 70% de la població de la població de goril·les del Parc Nacional de Kahuzi-Biega, declarat Patrimoni de la Humanitat el 1979.
Fonts: Bohemia Digital.
20 juliol 2007
Una zona estratègica
Dominar l’est de la República Democràctica del Congo és tenir el control de l’extracció de coltan i això es tradueix en diners. Masisi, prop de Rwanda i la frontera amb Uganda, és la capital de l’extracció de coltan. Més del 10% de la producció mundial d’aquest mineral procedeix de l’est del Congo, país que té el 80% de les reserves africanes conegudes de coltan.
El 1998 un informe de l’ONU comparava la situació del coltan amb la dels diamants de sang de Sierra Leona i Liberia. La guerra entre Rwanda, Uganda i el Congo pel control d’aquesta província ha costat més de quatre milions de vides (equivalència població Bcn??). El 2007 la crisi es va tornar a agreujar amb la sublevació d’un general tutsi molt a prop del parc nacional de Viruga, on habiten els goril·les de muntanya.
Més informació a
http://www.elpais.com/articulo/internacional/nueva/rebelion/Congo/amenaza/
extraccion/coltan/esencial/moviles/elpepuint/20070906elpepiint_18/Tes
De pel·lícula
Quan parlem de goril·les ens ve una imatge al cap, és la del cinema i la pel·lícula “Gorilas en la niebla”. El film explica la trajectòria vital i científica de la zoòloga Dian Fossey, que dedicà la seva vida a l’estudi i protecció dels goril·les de muntanya que viuen al cor de l’Àfrica Equatorial, concretament a les muntanyes Virunga de Rwanda.
És una reflexió sobre l’extinció d’espècies i la reducció dels seus hàbitats, sense oblidar homenatjar la gran tasca de Fossey, que fou assassinada el 1985 per caçadors furtius.
Guia pedagògica sobre la pel·lícula “Gorilas en la niebla”, molt adient per a professors i pares
http://www.aulamedia.org/cinema/cine12.htm
Jane Goodall, més 40 anys amb goril·les
Una de les investigadores de goril·les més (re)conegudes en l’actualitat és la britànica Jane Goodall. Els seus treballs s’han centrat en la conducta dels ximpanzés en el parc nacional de Gombe, a Tanzània, al centre d’Àfrica, amb l’objectiu de defensar aquests animals en perill d’extinció.
El 1977 es va fundar l’Institut Jane Goodall, una ONG que vol motivar i donar l’oportunitat a cada persona a actuar localment i globament a favor de tots els éssers vius. Promouen la conservació i augment de les zones on viuen els goril·les; volen canviar comportaments que perjudiquen aquesta espècie, com al caça furtiva; i eduquen les noves generacions de ciutadans actius i compromesos.
A l’Estat espanyol, els esforços de l’Institut es concentren a millorar les instal·lacions del santuari per a ximpanzés de la reserva de Tchimpounga, a la República del Congo, que rescata d’una mort quasi segura a ximpanzés orfes, les mares dels quals han estat caçades com a aliment, o que estaven a punt de ser venuts com a mascotes. L’objectiu és cuidar-los per a reintroduir-los en el seu medi natura.
Per a saber més sobre Jane Goodall
www.janegoodall.org/jane.
Vídeos i blog personal de Jane Goodall a http://www.elmundo.es/especiales/2007/10/ciencia/jane_goodall/
Institut Jane Goodall a Espanya
http://www.janegoodall.es
http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Violadas/selva/repudiadas/casa/elpepusocdmg/20080323elpdmgrep_1/Tes
