Què faré per sopar? Cada dia el mateix dilema! Verdura? Ui no, estic cansat de barallar-me amb en Pol perquè s’ho mengi. I peix? No, no, tampoc. I arròs? Ja en vaig fer ahir... Saps què? Costelles a la brasa, per llepar-nos els dits! Per dinar han menjat hamburguesa al col·le, i ahir llom per sopar, però per un dia més... no passarà res...
Als països desenvolupats el consum de carn se situa en 224 g; mentre que als que estan en vies de desenvolupament, no arriba als 50 g.La ramaderia genera el 18% dels gasos (sobretot grans quantitats de metà) que provoquen l’efecte hivernacle; ja que afavoreixen la desforestació per dedicar les terres a pastures, els excrements dels animals contaminen les aigües, s’utilitzen pesticides per fumigar que poden provocar trastorns neurològics (entre ells, nàusees, vòmits, congestió nasal), canvis de conducta, trastorns reproductius, efectes en la pell...
El consum diari de carn vermella augmenta en un 30% el risc de patir càncer de còlon. Els fills de dones que estant embarassades consumien carn com a mínim set cops a la setmana tenen un 24% menys de concentració d’esperma.
Reduint en 11 grams (de 101 de mitjana mundial a 90) el consum diari de carn, el 2050 es frenaria aquesta emissió contaminant.
Els efectes de la ramaderia
L’activitat agrícola, sobretot la ramadera genera una cinquena part de les emissions totals de l’efecte hivernacle, més que el transport. I ho fa a través d’accions com: la contaminació de les aigües, la desforestació de pastures i, sobretot, la pol·lució que causen els excrements dels animals, els antibiòtics, les hormones i els fertilitzants i pesticides per a fumigar els cultius.
Aquests científics sostenen que el consum diari de carn, actualment de 101 grams de mitjana mundial, s’hauria de reduir a 90 grams, l’equivalent a una hamburguesa. Amb aquesta reducció (que haurien d’aplicar la majoria de països rics) es frenaria aquesta emissió contaminant i, a més, es cuidaria la salut. També recomanen canviar el vehicle propi pel transport públic, reciclar i reduir el consum energètic per ajudar en la lluita contra el canvi climàtic.
Estudi publicat a The Lancet: Tony McMichael (Universitat Nacional d’Austràlia) i John Powles, (Universitat de Cambridge): La ramaderia genera el 18% dels gasos (sobretot grans quantitats de metà) que provoquen l’efecte hivernacle
http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/noticia=53393438345
Riscos del gran consum de carn, el càncer
Aquelles persones amb un consum diari de més de 160 grams tenien fins a un 35% més de possibilitats de desenvolupar una neoplàsia colorectal (tipus de càncer ubicat al còlon i/o al recte) davant dels que només menjaven 20 grams. El consum de peix en canvi, té un efecte invers, el consum més alt (més de 80 grams diaris) s’associa a una reducció del 31%. La combinació de molta carn i poc peix augmentava el risc de càncer fins al 63%. El consum de fibra (cereals, fruita i verdura) aconseguia també reduir els riscos associats als productes càrnics (vaca, vedella, porc o xai però també productes de xarcuteria, salsitxes...). Només en el cas del pollastre no es veia relació entre el consum i la major predisposició a la malaltia.
(Elio Riboli de la IARC ,(Agència Internacional per a la Investigació del Càncer) Estudi Investigació Europea Prospectiva sobre Càncer i Nutrició publicat a la revista 'Journal of the National Cancer Institute' (JNCI) El consum diari de carn vermella i altres productes càrnics augmenten fins a un 30% el risc de patir càncer de còlon
http://www.vitaestudios.com/send_article.php?articles_id=116
Segons un altre estudi publicat a la revista Epidemiology, aquestes dones amb un major consum de carn fet a la barbacoa o fumada tenien un increment del 47% en el risc de patir càncer en edat post menopàusica. Si a més, havien consumit molt poca fruita i verdura, el risc s’enfilava fins a un 74%.
Segons Susan Steck (Universitat de Carolina del Sud), aquest fet pot ser degut a que amb aquest tipus de cocció es generen compostos carcinògens com els hidrocarburs policíclics aromàtics (PAH) i las amines heterocícliques. De totes maneres, aquest relació s’ha trobat en els càncers de mama relacionats amb les hormones (estrògens i progesterona). I cal tenir també en compte les característiques pròpies de la carn (grassa...)
(Estudi publicat a la revista Epidemiology) Major risc de càncer de mama per a les dones que han consumit molta carn feta a la barbacoa
http://www.consumer.es/web/es/salud/investigacion_medica/2007/06/05/163381.php
I també esterilitat
Una dieta molt rica en carn d’una mare embarassada afecta negativament la fertilitat dels seus fills. El problema però, no és de la carn en si, si no dels esteroides anabolitzants (sobretot les promotores del creixement) que als Estats Units es permet donar al bestiar, substàncies prohibides a Europa.
Així doncs, els fills de mares que consumien més de set àpats de carn de vaca a la setmana, tenien una concentració d’esperma un 24% inferior de mitjana respecte qui consumia menys carn. A més, molts tenien una concentració d’esperma que es podria considerar subfèrtil segons la OMS (Organització Mundial de la Salut).
Aquest estudi es repetirà amb homes nascuts després de 1988 a Europa, quan es van prohibir aquestes substàncies. Tot i això, cal tenir també en compte la presència d’altres factors com l’estil de vida, pesticides i altres hormones qui, juntament amb el consum de carn poden afavorir aquesta baixa qualitat en l’esperma.
(Frederick vom Saal, de la Universitat de Missouri) estudia les altres hormones de creixement que es dóna al bestiar, com l’estradiol o el zeranol, els residus dels quals poden estar també relacionats amb problemes reproductius de les filles. D’aquesta manera, el síndrome d’ovari poliquístic, l’edat de la pubertat o el ritme de creixement hi poden estar relacionats. I tot i haver-hi una quantitat màxima diària recomanada, l’efecte real dels residu es desconeix, sobretot en dones embarassades i nen/es petits.
(Shanna Shaw, directora de l’estudi publicat a la revista Human Reproduction) Els fills de dones que estant embarassades consumien carn com a mínim set cops a la setmana tenen un 24% menys de concentració d’esperma.
http://www.consumer.es/web/es/salud/investigacion_medica/2007/06/05/163381.php
“Efectos colaterales de un gran consumo de carne”
Una dieta saludable, la millor opció
Índex massa corporal
Portar una dieta saludable ens ajuda a mantenir un estat de salut en bona forma. Existeix un concepte, l’índex de massa corporal (IMC) que ens indica quin seria el nostre pes adequat, tenint en compte no només el pes, si no també l’alçada. La fórmula és: alçada al quadrat multiplicat pel pes: IMC= alçada2 * pes.
L’IMC adequat es troba entre 20 i 25. Les persones amb un IMC entre 25 i 29,9 tenen sobrepès, mentre que les de més de 30 ja es considera obesitat. Els adults amb més de 25 IMC tenen risc de mort prematura; els riscos per a la salut poden ser: malalties cardíaques, diabetis de tipus 2, hipertensió arterial, problemes respiratoris, artritis, apnea del son o alguns tipus de càncer.
http://www.copacabanarunners.net/esp-dieta.html
Característiques dieta saludable (recomanacions generals)
Si bé portar una dieta saludable no és fàcil (amb els temps que corren, “perdre” la tarda cuinant no és una prioritat en les nostres vides), introduir petits canvis en la nostra rutina alimentària sí és possible. Existeixen multituds de propostes que ben segur alguna podem acceptar.
Unes recomanacions generals són: la dieta ha de ser rica en fruites i verdures; els sucres s’han de consumir de manera moderada; reduir el consum d’alcohol; racionar el consum de grasses i olis; beure molts líquids i realitzar exercici físic de manera regular.
A nivell general doncs, el consum diari d’aliments es distribuiria de la manera següent:
Carns, aus, ous i peix: 2/3 porcions al dia
Verdures: 3-5 porcions al dia
Fruites: 2-4 porcions al dia
Làctics: 2-3 porcions al dia
Grasses i dolços: reduir-ne el consum
Pa, cereals, pastes, arròs: 6-11 porcions al dia
Extret de: http://www.ebropolis.com/dieta/princi2.htm
Però quina és la mida REAL i adequada d’aquestes porcions?
Encara que es mengi d’una manera saludable, pot passar que la quantitat d’aliment consumit sigui major del recomanat. A continuació es donen unes “pistes” amb què saber quina és la quantitat “ideal” (sempre es donarà la mida d’un porció):
Carn: palmell de la mà o baralla de cartes.
Verdures o fruites: ½ tassa: mitja pilota de beisbol o el que càpiga dins una mà parcialment tancada
Pasta, arròs o cereal: ídem a l’anterior.
Fruita: pilota de beisbol.
Fruits secs: 1/3 tassa: el que càpiga en una mà adulta oberta.
I què signifiquen realment aquests termes?
Quan anem de compres trobem infinitat de productes light, baixos en calories, però què vol dir tot això??
Sense calories: menys de 5 calories.
Baix en calories: 40 calories o menys.
Sense grassa: menys de ½ gram de grasses.
Baix en grasses: 3 grams o menys.
Sense colesterol: menys de 2 mil·ligrams de colesterol i no més de 2 grams de grasses saturada.
Baix en colesterol: 20 mil·ligrams o menys de colesterol i 2 grams o menys de grasses saturada.
Sense sodi: menys de 5 mil·ligrams de sodi.
Molt baix en sodi: menys de 35 mil·ligrams de sodi.
Baix en sodi: menys de 140 mil·ligrams de sodi
Ric en fibra: 5 grams o més de fibra.
Extret de: http://www.copacabanarunners.net/esp-dieta.html
I tu com ho fas?
Test sobre nutrició: http://www.4woman.gov/espanol/preguntas/diet.htm
La ramaderia: Què podem fer per evitar la contaminació?
Tal i com ja s’ha vist al text Jo et provoco nàusees, la producció ramadera és una de les causes principals de problemes ambientals com ara l’escalfament del planeta, la contaminació atmosfèrica i de l’aigua o la pèrdua de biodiversitat.
De totes maneres però aquest sector pot contribuir també en la solució d’aquests problemes i, amb un cost raonable, millorar molt aquesta situació. Cal doncs buscar l’equilibri entre la demanda de productes animals i la dels serveis ambientals; i això passa per una major eficàcia en la gestió de recursos.
Algunes de les mesures que recomana la FAO en el seu informe Livestock's long shadow amb l’objectiu de mitigar els perills que suposa la ramaderia per al medi ambient són:
Degradació de terres: controlar els accessos i eliminar els obstacles a la mobilitat entre les pastures comunals, restablir les terres fetes mal bé mitjançant la conservació del sòl, silvicultura, millors sistemes de gestió i pastura i protecció de zones sensibles per limitar-ne la degradació.
Emissió de gasos: intensificació sostenible de la producció ramadera i dels farratges per tal de reduir les emissions de CO2 produïdes per la desforestació i degradació dels pasturatges, millor nutrició dels animals (per reduir la fermentació intestinal) i tractament de purins amb la intenció de reduir les emissions de metà i nitrogen (per exemple a través de plantes de biogas).
Contaminació de l’aigua: millor tractament dels purins durant la producció, millorar alimentació amb l’objectiu d’augmentar l’aprofitament de nutrients, millor tractament dels purins i millor ús de l’adob dels purins en les cultius. També ajudaria millorar l’eficàcia dels sistemes de reg, podent fer-se pagar el cost total de l’aigua
Pèrdua de biodiversitat: millorar la protecció de zones silvestres, mantenir la connectivitat entre zones protegides i integrar la producció ramadera i els ramaders en la ordenació del paisatge.
Tot i això però el preu actual de la terra, l’aigua i els farratges no reflecteixen la veritable escassetat i es crea una distorsió que no ajuda a incentivar un ús eficaç dels recursos. Cal, doncs, una política de protecció ambiental que estableixi uns preus comercials adequats que tinguin en compte totes aquestes accions.
Caldrà, per exemple, crear mercats de l’aigua i diferents opcions amb què recuperar les despeses; fixar quotes de pastura i millorar els acords institucionals amb què es regula l’accés per tal que sigui equitatiu... La manca de subvencions pot fer incrementar l’eficàcia tècnica, tal i com va passar a Nova Zelanda quan, una dràstica reducció dels subsidis a l’agricultura convertí la indústria ramadera en una de les més eficaces del món i més correctes per al medi ambient.
És necessari un marc normatiu que reguli els aspectes ambientals externament (ja siguin positius com negatius). S’ha de compensar els ramaders que realitzen serveis ambientals (gestió de terres, ús d’aquestes que ajuda a restablir la biodiversitat, preveure la fixació del carboni...). I això ho hauria de fer tant els beneficiaris immediats (usuaris de l’aigua que arriba amb major quantitat i millor qualitat) com el públic en general. De la mateixa manera, cal penalitzar els ramaders que contaminen l’aigua (abocant-hi purins) o emetent amoníac a l’atmosfera.
És evident la complicada tasca de regular un tema com aquest, ja que les necessitats econòmiques, socials, sanitàries i ambientals dels diferents actors no van en la mateixa direcció. Tal i com indica la FAO, la informació, comunicació i educació seran elements decisius per a promoure una voluntat d’intervenció. I els consumidors són els que tenen una influència i pes més elevats, qui efectuant una pressió comercial, demani modalitats més sostenibles de producció ramadera.
Informació extreta de: http://www.fao.org/ag/esp/revista/0612sp1.htm i http://www.fao.org/newsroom/es/news/2006/1000448/index.html
