Quin solet que fa avui! Som diumenge, agafarem els trapaus, el 4x4 i anirem a la platja. El sol cremant a la pell, la sorra calenta sota els peus, Eva María se fue, buscando el sol en la playa, la nevera amb glaçons i un bany al mar... un mar ple de meduses, ecs!
Segons els científics, les plagues de meduses són la manifestació d’un mar malalt. El consum desenfrenat de combustibles fòssils, com el petroli de cotxes i avions, ha fet augmentar les emissions de CO2 a l’atmosfera. S’està produint un escalfament global de les temperatures i també de la temperatura del mar. L’arribada de meduses a la costa s’ha avançat, ja que interpreten la calor com un senyal per reproduir-se. Fins ara l’aigua dolça dels rius era una barrera per a les meduses, però com que s’ha reduït el cabal que aporten al mar, aquests animals s’apropen fins a peu de platja. Aquesta abundància de meduses podria ser un banquet per als seus depredadors, com la tortuga, la tonyina vermella o el peix espasa, però la sobrepesca ha acabat amb aquests enemics i dóna via lliure a la reproducció de les meduses.
L’hàbitat de les meduses
Les meduses habitualment viuen als mars tropicals i a les fredes aigües de l’Àrtic. Fa més de 650 milions d’anys que existeixen. Són animals de mar obert i encara que poden fer servir el seu cos per a moure’s, acostumen a ser arrastrats per les corrents marines. Així doncs, les costes mediterrànies no haurien de ser el seu hàbitat, però el fet que les característiques d’aquestes aigües estiguin canviant (tal i com es veurà a l’apartat següent) provoquen que la seva existència s’hagi convertit en habitual.Per què hi ha tantes meduses?
Podem trobar diferents factors que ajudin a explicar el per què de tantes meduses a la costa, entre ells, els següents:Augment de la temperatura de l’aigua: afavoreix el creixement de petits organismes de qui s’alimenten les meduses. Així, aquestes tenen menjar extra. També interpreten aquesta calor com una senyal per a reproduir-se.
Sobrepesca: aquesta abundància de meduses podria ser un gran àpat pels depredadors, com peixos lluna, ballesta, tortugues marines, aus marines, taurons balena, alguns crancs i algunes balenes; però la sobrepesca (sobretot de tortugues i tonyines) està deixant a les meduses sense enemics.
contaminació: l’excés de nutrients que conté l’aigua del riu provinent de l’agricultura i de les ciutats afavoreix també la proliferació de meduses que poden dispersar-se millor. Així, la presència d’aquests residus potencien el creixement de microorganismes que serveixen d’aliment a les meduses.
Poca aportació d’aigua dels rius al mar: la sequera provoca una pèrdua de cabal dels rius que, afegit a l’explotació de l’aigua embassada, augmenten en concentració de sal. I com que les meduses eviten l’aigua dolça, la desaparició d’aquesta barrera natural fa que puguin arribar fins a la costa.
Així doncs, un mar calent, salat, amb nutrients i amb pocs peixos és un mar ideal per a les meduses.
www.oceana.org/index.php?id=1578&L=2
www.elmundo.es/suplementos/natura/2006/5/1152309606.html
www.20minutos.es/noticia/236074/0/medusas/aumento/estrecho/
www.greenpeace.org/espana/news/greenpeace-pide-que-se-combata
Els problemes del Mar Mediterrani
El mar Mediterrani és un dels ecosistemes aquàtics més rics del món. Hi podem trobar el 9% de la fauna marina existent a tot el planeta (al voltant d’unes 10.000 espècies diferents). Al tractar-se d’un mar quasi tancat, les seves aigües necessiten més de 100 anys per a renovar-se totalment, d’aquí que sigui més susceptible a la contaminació.
Perquè també és un dels més contaminats: per exemple, el boom turístic dels destins de platja o dels creuers (el 33% del turisme mundial es basa en aquest ecosistema), els litorals cada vegada més urbanitzats (el triple del terreny construït està requalificat), l’augment dels trànsit marítim, la contaminació de les aigües (a més del canvi climàtic, és clar!) està posant en perill moltes de les espècies que hi viuen. Si tenim en compte que un canvi en la temperatura de l’aigua d’entre 0,05 i 0,1 graus ja pot provocar canvis significatius en les profunditats marines, és evident que l’escalfament global causarà una gran pèrdua de diversitat.
A més a més, la sobrepesca (s’extreuen el doble de peixos que ara fa 500 anys) tampoc ajuda a la seva preservació. Així, la foca monja, les tortugues o el coral vermell estan a punt de desaparèixer ja que les platges i ports marítims les estan deixant sense llocs on posar nius.
L’augment de plantes invasores (com la Cualepa Racemosa), una espècie tòxica d’alga d’origen tropical que deteriora l’ecosistema i desplaça les algues autòctones provoca una disminució de l’aliment d’espècies que se n’alimenten. D’aquesta manera, deixen de venir i no ser consumidors de, per exemple, les meduses tal i com ja s’ha explicat anteriorment.
Aquests canvis en l’hàbitat marí és també un gran problema per als cetacis, qui veuen com els canvis de salinitat, temperatura i pressió de l’aigua provoquen una distorsió en la propagació del so (que utilitzen per a comunicar-se, orientar-se i alimentar-se). Per això ha augmentat el nombre d’aquests animals que xoquen contra vaixells o que en arribar a la costa, no són capaços de poder tornar a la profunditat del mar. La seva capacitat de comunicació es veu també perjudicada pel soroll del transport marítim i altres activitats humanes (entre elles les maniobres militars). Si no hi ha cetacis, els calamars (el seu plat principal) no disminueixen i arrasen amb el plàncton, trencant d’aquesta manera, la cadena tròfica i el conseqüent canvi en l’ecosistema marí.
http://www.oceansentry.org/
http://blogs.periodistadigital.com/cicatricesambientales.php/2008/06/16/p172674
Els exemples
El litoral de Màlaga
L’estat del litoral malagueny s’assembla al del mar Mediterrani, ja que comparteixen problemes: turisme massiu, urbanització descontrolada, contaminació, sobrepesca i regeneració de les platges. A continuació es resumirà l’apuntat per Francisco Puche (de la Red Andaluza por la Nueva Cultura del Agua) al seu article “El litoral malagueño” Un mar enfermo y amenazado publicat a www.revistaelobservador.com. Si bé la informació data de l’any 2005, no per això deixa de ser menys certa ni preocupant.
Els problemes d’aquest litoral es distingeixen segons el lloc de costa de què estem parlant. Així donor.com/especiales/medio-ambiente/articulo-el-mar-muerto-mas-enfermo-nuncacs, a la costa mateix, un dels grans problemes és la urbanització: massiva, accelerada i descontrolada (recordar les 20.000 vivendes il·legals de Marbella, per exemple) durant els últims anys. S’ha construït en zones marítimes, de domini públic fluvial i en espais naturals. Aquest fet (a més dels embassaments i les intervencions sobre el mar) ha provocat una reducció del 75% aquests últims 30 anys de l’aportació de sorra que ajuda a regenerar les platges. La construcció a més de passeigs marítims augmenten el risc d’inundacions.
Segons Greenpeace, el consum que fa el turisme de sòl, aigua i energia i l’impacte negatiu que causa a la costa és superior als beneficis que puguin generar a la societat andalusa. El 2004 per exemple, el cost de les infraestructures turístiques va ser un 25% superior als ingressos generats pel turisme a tot Espanya.
A la zona marítimo-terrestre el principal problema és la manca de sorra a les platges (en arribar-ne només el 25%) de manera natural. Una de les causes d’aquesta manca de sorra és que tot i que la Llei de Costes prohibeix la construcció de vivendes en els 100 metres propers a la ribera, ens trobem que el 75% de la costa està envaïda per edificis que impedeixen a les platges la seva regeneració natural. I la regeneració artificial és efímera, en desaparèixer en cas de temporal.
I finalment, a la plataforma continental, on ens podem ja banyar, és on arriben els abocaments urbans i industrials sense depurar, els pesticides agrícoles, i ja des de mar endins, els vessaments provocats per neteges il·legals o els accidents. I tot i que pel Mediterrani hi circuli el 30% de la producció mundial de petroli i el 20% del trànsit de matèries perilloses, segons Ecologistes en Acció (2005) no existeixen plans d’emergència davant una marea negra. A més, l’augment de ports esportius (es proposava l’existència mitjana d’un port cada 13 quilòmetres de costa), duplicant el número d’amarradors i, per tant, la possibilitat de contaminació també. S’està donant una disminució de la pesca ja sigui per la sobrepesca (sobretot de boquerons, sardines i xanquetes) i per l’efecte perjudicial de la contaminació de les aigües i la degradació del litoral.
http://atodacosta.cgt-andalucia.org/docus/litoral_malaga_2005.pdf
El Mar Mort
El Mar Mort acabarà donant encara més sentit al seu nom si no es prenen mesures urgents. Tal i com explica l’article “El Mar Muerto, más enfermo que nunca” publicat a Elespectador.com el passat febrer de 2008, cal fer quelcom per solucionar el pronunciat descens en la quantitat d’aigua, que el gener es va quadriplicar, no només per la falta de pluja, si no també per la construcció de preses.
Segons Amos Bein, l’ingrés d’aigua s’ha vist reduït bàsicament per la construcció de diferents preses al costat jordà: quatre al voltant de la conca i altres més al nord. Aquestes frenen les corrents del riu Jordà (principal “creador” del Mar Mort). El dèficit per les preses arriba als 100 milions de metres cúbics, que sumats als 500 milions de mitjana anuals que perd per la manca de pluja fan que l’últim any hagi perdut 1,17 metres de profunditat.
Els experts però asseguren que, que causa de l’alta salinitat, no desapareixerà mai. Quan la salinitat augmenta, l’evaporació es redueix i així el mar arriba a un nou equilibri entre l’aigua que rep i la que s’evapora. Però això passarà d’aquí 150 anys, quan la superfície del llac serà ja de la meitat (cal recordar que a principis del segle XX el llac ja baixà dels 1000 quilòmetres quadrats als 650, en baixar 30 metres el nivell de l’aigua)
Una possible solució és l’anomenat “Canal de la Pau”, un conducte de 180 quilòmetres de llarg i dos d’ample que aportaria aigua del Mar Roig al Mar Mort. Aquesta és una iniciativa conjunta d’Israel, Jordània i l’autoritat nacional Palestina, té un cost d’entre 6 i 7 mil milions de dòlars i se n’està estudiant l’impacte ecològic.
http://www.elespectador.com/especiales/medio-ambiente/articulo-el-mar-muerto-mas-enfermo-nunca
