Segons la UE, l’estrès laboral és el segon problema de salut més freqüent. A més, el 82% dels treballadors espanyols no estan satisfets amb la seva feina. L’estrès laboral es caracteritza per la presència d’un estat de tensió excessiu, en el qual es barreja el cansament físic i psíquic. La manca de temps i la tensió fan augmentar conductes no saludables com fumar, beure alcohol o menjar en excés.
L’obesitat i els trastorns alimentaris com l’anorèxia i la bulímia estan molt lligats amb l’ansietat. En situació d’estrès disminueix la producció de l’hormona serotonina i això causa un augment d’agressivitat als homes, mentre que en les dones augmenta la depressió. Aquests comportaments dificulten l’activitat sexual.
Estadística salut laboral
Segons un estudi realitzat per Kelly Services, empresa de recursos humans i treball temporal, el 64% dels treballadors espanyols no estan satisfets amb la seva feina. Aquest és un dels nivells més baixos d’Europa. A més, els homes acostumen a estar més satisfets que les dones, i aquesta diferència, a l’estat espanyol és més gran que la mitjana europea.
Les tasques pitjor valorades són les relacionades amb el màrqueting, la publicitat i l’administració, mentre que les que surten més ben parades són els recursos humans i les noves tecnologies. A nivell europeu en canvi, les més valorades són l’administració i l’ensenyament.
Els països que obtenen un percentatge més elevat de satisfacció són els països escandinaus (68%), França (61%) i Suïssa i Itàlia (amb 53% cada una). Per altra banda, els menys satisfets són Bèlgica, Regne Unit i Espanya (pitjor, fins i tot que Rússia).
Referent a les edats, els més satisfets són els que tenen de 45 a 54 anys, seguits pels de més de 55 i després pels que tenen entre 35 i 44. Els més joves són els que estan més descontents (64%).
http://www.cincodias.com/articulo/Sentidos/Insatisfaccion/laboral/Espana/cdscdi/20050608cdscdicst_2/Tes/#
Segons un sondeig realitzat pel portal Monster.es entre més de 10.500 professionals, el 82% dels treballadors espanyols no està satisfet amb el seu lloc de treball i es planteja canviar cap a un altre sector. Això fa que Espanya sigui el país amb el major nivell d’insatisfacció d’Europa, on la mitjana se situa al 74%.
Darrera d’Espanya hi trobem països com França i Finlàndia on el 70% dels professionals s’estan plantejant un canvi de rumb laboral. Els més satisfets, Hongria, Alemanya i Suècia.
De totes maneres, encara que es plantegin un canvi, molts no ho faran pel temps i l’esforç que suposa, i sobretot per la possible baixada dels ingressos.
http://www.leondigital.com.es/rss.xml
Espanya també està per sota la mitjana pel que fa a inversió en formació continuada, aquest fet redueix la productivitat laboral i dificulta aquest canvi de rumb laboral. Calen doncs importants inversions en formació, que en no existir per part de la administració pública fan que sigui el mateix treballador qui les hagi d’assumir. D’aquí que només ho facin quan veuen una possible millora en la situació laboral, ja sigui amb un ascens o un canvi de feina.
http://www.quecursar.com/areas_formativas/Noticia.asp?idN=92
Estrès laboral, què és això?
L’estrès esdevé quan el cos es posa en situació d’alerta per tal de reaccionar ràpidament a una situació concreta, és una mesura adaptativa. El problema sorgeix quan aquest estat d’estrès és continuat, en aquest cas, el cos i la ment no ho poden aguantar. I tenint en compte l’estil de vida actual, aquesta situació es dóna més del que hauria de ser habitual. Quan això passa en l’àmbit de la feina, es parla d’estrès laboral.http://gbooks.melodysoft.com/medspain2002
http://www.geocities.com/Athens/Ithaca/3894
Efectes de l’estrès laboral
L’estrès laboral té efectes negatius tant a nivell cognitiu (pensament i emoció), de salut i de comportament:Efectes en la salut: l’estrès modifica els hàbits relacionats amb aquesta, així, s’abandona conductes saludables (pràctica d’esport, dormir les hores suficients, dieta equilibrada...) i a més augmenten les no saludables (com fumar, beure, consumir drogues, actes impulsius o menjar en excés). Aquests actes es poden acabar convertint en addiccions que repercutiran en les diferents àmbits de vida de la persona (personal, laboral, familiar...) que en veure que s’escapen del control, faran també augmentar l’estrès. També, un alta activació a nivell fisiològic afavoreix l’aparició de disfuncions psicosomàtiques, com mals de cap, problemes digestius, problemes sexuals, baixades de defenses i per tant més risc de patir malalties... Finalment, a nivell psicològic també pot provocar atacs d’angoixa o crisis d’ansietat (que acaben també repercutint a nivell físic).
Efectes a nivell cognitiu: l’atenció, la percepció, la memòria, la presa de decisions o l’emissió de judicis es poden veure afectats. El rendiment, ja sigui laboral o acadèmic, també es veu compromès. Així, es poden donar situacions com les següents: Incapacitat per a prendre decisions, incapacitat per a concentrar-se, oblits freqüents, hipersensibilitat a la crítica, bloquejos mentals...
Efectes a nivell emocional: relacionats amb l’anterior punt, també pot generar apatia, avorriment, depressió, irritabilitat, mal geni, tristesa, baixa autoestima, nerviosisme, soledat... De fet, a homes i dones l’estrès laboral afecta de maneres diferents: la disminució de l’hormona serotonina provoca un augment d’agressivitat en els homes mentre que en les dones, un augment de depressió. Tots dos poden a més presentar altres tipus de problemes a nivell sexual: dificultats en l’excitació, en la erecció, ejaculació precoç, coit dolorós, vaginisme...
Efectes a nivell laboral: tal i com ja s’ha comentat anteriorment, un estat d’estrès laboral té efectes directes en la feina del dia a dia; així, l’absentisme és una de les principals problemàtiques en les empreses (siguin a causa de l’estrès o de les conseqüències a nivell físic que aquest ha causat), mal clima a l’empresa i relacions laborals pobres, gran taxa de canvis de feina (el 80% dels treballadors deixaria una feina si li suposés estrès), falta de satisfacció amb la tasca que es desenvolupa, baixa productivitat... L’estrès laboral és doncs, un problema tant per a l’individu com per a l’empresa
www.ucm.es/info/seas/estlab.htm
http://blogderrhh.blogspot.com/2007/04/consecuencias-estrs-laboral.html
www.ucm.es/info/seas/estres_lab/cosecue.html
www.elaviso.com/belleza/?ContentID=4336
Els tipus d’estrès
No només podem parlar d’estrès laboral, ja que existeixen diferents tipus d’estrès i ens cal reconèixer-ne les característiques per tal de fer-hi front. Així doncs, l’estrès agut, l’agut episòdic i el crònic compten amb símptomes, durades i tractaments diversos que tot seguit s’analitzen.Estrès agut: és el més comú. Consisteix en la combinació d’un passat recent amb la pressió del futur proper. Quan es dóna en petites dosis, suposa emoció; però quan és massa, es converteix en esgotadora. Quan aquest nivell és elevat i persistent, es deriva en irritabilitat, ansietat i depressió (les tres emocions associades a l’estrès), mal de cap, mal de panxa (acidesa, diarrea, gasos), dolor muscular, ritme cardíac accelerat, augment de transpiració...
En considerar-se un moment puntual, és molt tractable i manejable.
Estrès agut episòdic: es dóna en persones amb estrès agut freqüent. Poden ser persones amb moltes responsabilitats, que se senten sobrepassades per les situacions. Poden mostrar-se tant nervioses, tenses i irritables (fins i tot hostils, fet que implica que el lloc de treball sigui un espai estressant), com també preocupades en excés, pessimistes, també demostren aquest estrès de manera ansiosa i deprimida. Els símptomes són els propis d’un estat persistent de sobreexcitació: migranya, hipertensió, i problemes de cor. Per tractar-lo cal una intervenció complexa, amb la participació de diferents professionals; l’objectiu és canviar l’estil de vida i atenuar alguns dels seus trets de personalitat. D’aquí el treball de metges, psicòlegs...
Estrès crònic: és el pitjor, que desgasta el cos, la ment i la vida. S’esdevé quan la persona no veu una sortida a una situació depriment i, per desgràcia, s’acostuma a aquesta situació i deixa de buscar-hi solucions. Com que es converteix en quelcom “normal” el tractament és molt complex, ja que cal un profund canvi en el sistema de creences de la persona. Els efectes tràgics d’aquest estrès poden ser el suïcidi, la violència, els atacs de cor, els ictus i fins i tot els càncers.
Adaptado de The Stress Solution de Lyle H. Miller, Ph.D., y Alma Dell Smith, Ph.D.
(c) 2007 Asociación Americana de Psicología
Si vols més informació o fer un test per tal d’autoavaliar el teu nivell d’estrès, hoi pots fer a: http://www.ucm.es/info/seas/ (Pàgina de la Sociedad Española de ansiedad y estrés)
I el mobbing?
L’estrès laboral portat a l’extrem es pot desencadenar si s’està patint mobbing. Aquest concepte s’utilitzà per primera vegada el 1980 pel suec Heinz Leymann, i fa referència al assetjament laboral, on els companys o superiors d’un persona l’acorralen amb la intenció de causar-li por. La persona està sotmesa doncs a una violència psicològica injustificada a través d’actes negatius i hostils de manera sistemàtica i recurrent. L’objectiu final és aconseguir que la persona víctima del mobbing abandoni el lloc de treball.Com puc saber si m’estan fent mobbing?
Existeixen diferents accions que són indicadors del mobbing:Cridar o insultar a la víctima quan està sola o també en presència d’altres.
Assignar-li objectius o projectes amb plaços inassolibles o impossibles de complir.
Sobrecarregar-la de feina.
Amenaçar de manera continuada la víctima i/o coaccionar-la.
Treure-li responsabilitats i canviar-li tasques per altres més rutinàries oi sense interès (esperant o que s’avorreixi i deixi l’empresa).
Modificar-li les característiques del lloc de treball sense informar-lo.
Tractar-lo de manera discriminatòria, estigmatitzant-lo davant dels amos o companys.
Ignorar-la o excloure-la, parlant amb els altres com si ella fos transparent.
Amagar o modificar informació que li pugui ser útil i després tractar-lo de negligent.
Difamar la víctima estenent rumors o calumnies sobre la seva imatge o professionalitat.
Infravalorar o no valorar l’esforç que realitzi, negant-se a avaluar-ne la feina feta.
Ignorar els seus èxits professionals o atribuir-los a altres.
Bloquejar la seva carrera professional, limitant o entorpint la seva evolució.
Criticar contínuament la seva tasca, idees, propostes...
Controlar de manera exagerada la seva feina per buscar maneres d’atacar-lo.
Ridiculitzar-ne la feina, idees o resultats.
Envair la seva privacitat revisant-li el correu electrònic, telèfon...
Animar la resta de companys a que actuant de les maneres citades anteriorment.
Extret de: http://es.wikipedia.org/wiki/Acoso_laboral
Sóc propens a rebre mobbing?
Algunes característiques poden “ajudar” a crear un perfil habitual de la víctima:Persones amb major probabilitat de ser envejades, ja sigui per l’èxit social, la bona fama, intel·ligència, aparença física...
Treballadors perfectament vàlids i capaços, ben valorats i creatius. Poden, fins i tot, ser dels millors de l’empresa.
Treballadors que no han volgut participar o mirar cap a una altra banda quan s’estava produint qualsevol, il·legalitat.
Persones excessivament ingènues i que no saben enfrontar-se a qui vol manipular-les.
Aspectes com la joventut, orientació sexual, ideologia política, religió, procedència geogràfica... també poden influir.
Persones amb major vulnerabilitat personal, familiar o domèstica (com per exemple immigrants, discapacitats...)
