Tinc la nevera plena de brics. El suc de taronja, concentrat; el nou brou que surt a la tele i que em permet fer escudella sense perdre tres hores; la crema de llet per als espaguetis a la carbonara; la llet de soja, que diuen que alimenta més que la llet. Això sí, tots ben quadradets a la nevera, com maons d’una paret, així són els brics.
Estan formats per un 75% de cartró, un 20% de polietilè del petroli i un 5% d’alumini. El polietilè del petroli ve de l’Orient i l’alumini prové de Brasil, Rússia, Xina o Austràlia. En el procés de fabricació també es fa servir aigua, un recurs cada cop més escàs. La cel·lulosa, la pasta per a fer el cartró, prové de boscos verges d’Escandinàvia.
Al nord de Lapònia, molts indígenes Sami encara practiquen el pasturatge tradicional i la transhumància de rens, activitat que depèn dels últims boscos verges per a proveir de menjar els seus rens durant els durs mesos d’hivern. L’empresa forestal estatal està tallant a poc a poc aquests boscos per fer-ne la pasta de paper que més tard es convertirà en bric.
La composició d’un “maó”
Els brics estan formats per sis capes: dues de polietilè, una d’alumini, una de polietilè, un full de cartró i una capa exterior de polietilè. Tot això en un sol bric!Per a un cartró d’un litre de llet es necessiten 20 grams de paper + de 5 a 6 grams de polietilè del petroli + 1,5 grams d’alumini si ha de ser asèptic.
2 tonelades de fusta = 1 tonelada cel·lulosa
El paper s’obté de fibra verge dels boscos escandinaus, sobretot de monocultius de conífieres i bedolls. La cel·lulosa s’obté per procediments químics a partir de la fusta. La pasta de cel·lulosa es blanqueja amb un clor molt contaminant, tot i que només la capa superficial exterior està sotmesa a aquest procés.
El polietilè s’obté a partir del petroli, energia no renovable i força contaminant en el seu procés d’extracció. Té la funció d’impermeabilitzar el paper i assegurar l’hermetisme de l’envàs.
El procés d’extracció de l’alumini requereix una quantitat elevada d’energia, a més dels problemes ambientals d’emissions a l’atmosfera que genera el seu procés de producció. L’alumini impedeix que la llum i l’oxigen penetrin en l’envàs, el que permet la conservació dels aliments.
També es necessita aigua. Per a fabricar el paper necessari per a mil envasos d’un litre, es necessiten aproximadament 2,3 metres cúbics d’aigua.
Difícil de reciclar
Degut a aquests diversos materials que el formen, el reciclatge del bric és difícil i costòs, ja que es fa separant els seus components. Recuperant-los es pot fabricar paper Kraft per a fer sacs i bosses, mentre que triturant els envasos s’obte un aglomerat amb el que es poden fer rajoles. S’estan investigant altres tècniques de reciclatge, com la compactació en planxes per a fabricar objectes.A Espanya es recicla un 3% del total dels envasos consumits, molt lluny del 61% d’Alemanya o del 30% de Suècia.
Font: Amigos de la Tierra
Vegeu el pdf http://www.tierra.org/spip/IMG/pdf/AdT_reciclaje-Briks-2.pdf
Rens o brics?
En un sentit ampli, Lapònia designa el país dels Samis. És llavors una regió boreal europea, situada al nord de la península escandinava (al nord de Noruega i Suècia), al nord de Finlàndia i al nord de la península de Kola a Rússia. En un sentit més limitat, Lapònia és una província històrica de Suècia que, des de 1809, quan Finlàndia va ser conquerida per Rússia, es troba compartida entre Suècia i Finlàndia. Els lapons, els Sami, són un poble amb un estil de vida basat en la transhumància (la cria de rens és una activitat important, però els samis són igualment caçadors, pescadors i recol·lectors).Al nord de Lapònia molts Sami encara practiquen el pasturatge tradicional i la transhumància de rens, activitat que necessita els boscos verges per a proveir menjar durant els durs mesos d’hivern. Els Sami han demanat al govern que exclogui de la tala industrial les importants àrees de boscos vitals pels rens però fins al moment el govern de Finlàndia ha prioritzat altres usos. Els boscos de ren han estat reduïts poc a poc per l’empresa forestal estatal, Metsähallitus, responsable de la major part de la tala industrial a Lapònia. Segons un article publicat a Nodo 50, “el 70% de la fusta tallada per Metsähallitus a la regió Sami és venuda per a la producció de pasta de paper”. L’empresa finlandesa StoraEnso compra la major part de la fusta de zones forestals que són llocs de pastura per als rens i aquesta fusta acaba convertida en paper de revistes, paper d’oficina, envoltoris i paper higiènic. També brics.
"Estem arribant ràpidament a un punt de no retorn. Metsähallitus està a punt de talar algunes de les àrres de bosc primari que alberguen el líquen dels rens, vital per a la seva alimentació d’hivern”, explica Miguel Ángel Soto, responsable de la campanya de boscos de Greenpeace Espanya.
Les cooperatives de pastors de rens han enviat una carta al ministre de Boscos i Agricultura sol·licitant una moratòria als boscos dels rens.
Font: Lars Pedersen (Correo Tortuga)/Greenpeace a Nodo 50, http://www.nodo50.org/tortuga/article.php3?id_article=1568
Descripció de Lapònia a http://ca.wikipedia.org/wiki/Lap%C3%B2nia
Més informació de la campanya en favor de boscos primaris de Greenpeace a http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/bosques/los-ltimos-bosques-primarios
Ampolla de vidre retornable o bric?
Segons un anàlisi de la Fundació Terra, fent la comparativa entre un bric i una ampollla de vidre retornable, el bric és més sostenible quan la distància entre el punt de reompliment i el de destí de l’ampolla de vidre és superior als 200km. El consum d’energia global en el cas del tetrabric és un 50% inferior que l’ampolla. Ambdós sistemes utilitzen una quantitat d’aigua semblant i i emeten productes tòxics a l’atmosfera. El fet important, segons la Fundació, és que, actualment, el tetrabrik es pot reciclar per obtenir matèries primeres utilitzables de nou i que, per tant, pot deixar de ser un residu.“El repte és incentivar el consumidor perquè guardi els envasos de tetrabrik i no els llenci a la galleda de les escombraries”, afirmen des de la Fundació.
Més informació: Fundació Terra, http://www.terra.org/
